-
Entrades recents
Comentaris recents
- egotista en Indignació i/o tristesa
- miquel en Indignació i/o tristesa
- egotista en Res a dir
- miquel en Res a dir
- egotista en La veritat sobre el cas Harry Quebert
Arxius
- gener 2018
- octubre 2017
- agost 2017
- juliol 2017
- novembre 2016
- octubre 2016
- març 2016
- desembre 2015
- novembre 2015
- setembre 2015
- juny 2015
- maig 2015
- abril 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- desembre 2014
- octubre 2014
- setembre 2014
- agost 2014
- juny 2014
- maig 2014
- març 2014
- gener 2014
- desembre 2013
- novembre 2013
- octubre 2013
- setembre 2013
- agost 2013
- juliol 2013
- juny 2013
- maig 2013
- abril 2013
- març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- desembre 2012
- novembre 2012
- agost 2012
- juliol 2012
- maig 2012
- abril 2012
- març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- desembre 2011
- novembre 2011
- juny 2009
- maig 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
- juliol 2007
- juny 2007
- abril 2007
- març 2007
- desembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- març 2006
- febrer 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
- octubre 2005
- setembre 2005
- agost 2005
- juliol 2005
- juny 2005
- maig 2005
Categories
Meta
Arxiu mensual: novembre de 2011
Fugint del dia a dia gràcies a les sèries…
Tal i com era d’esperar, el meu nom no figura entre la llista dels afortunats del sorteig extraordinari de l’Once, així que toca continuar lidiant amb les misèries del dia a dia… Demà torno a reunir papers per a dos … Continua llegint
Comentaris tancats a Fugint del dia a dia gràcies a les sèries…
Dame argoooo…
Resulta estranyament divertit que demanis una hipoteca i que els qui te l’han de donar, primer t’inundin amb les seves promeses de comptes fantàstics sense comissions, targetes sense cost amb les que pots treure diners de tots els caixers del … Continua llegint
Comentaris tancats a Dame argoooo…
Dilluns, amb tot el que això comporta
Estic desanimada. Avui hem tingut el primer rebuig com a candidats a una hipoteca… Sé que està difícil ara mateix que te’n donin cap, però – tonta de mi- m’havia il·lusionat amb la possibilitat. Comença el tour bancari, doncs. I … Continua llegint
Diumenge plujós…
Diumenge plujós. Anit valoràvem si escapar-nos a visitar algún museu en família, però a l’hora de la veritat, la possibilitat de quedar-se a casa tranquil·lets s’ha imposat. A més, els dies de pluja els museus acostumen a estar petats i … Continua llegint
Ai, els deures…
Mentre escric aquestes línies, al meu costat, un dels meus marrecs intenta fer els deures. Encara és massa petit i va massa justet com per a que pugui fer-los ell sol, així que m’estic al seu costat aclarint els seus … Continua llegint
Comentaris tancats a Ai, els deures…