Arxiu mensual: febrer de 2012

I un dia vaig obrir la bústia i allà estava ella, la carta. Diria que la vaig llegir del tort i del dret unes cinquanta vegades. Estava molt ben escrita – no esperava menys d’ell – i era molt interessant. … Continua llegint →

No recordo com vaig trobar-me, uns mesos més tard, exactament al mateix lloc on ho havia deixat. Ell i jo fent el trajecte des de la Facultat fins al barri i dil·latant el moment d’arribar a casa entretinguts a explorar-nos … Continua llegint →

Sempre ha estat el més desconcertant de tots. Encara ara, com a amistat del Facebook, continua desconcertant-me. Mai actúa com espero. En el seu dia vaig aprendre a no esperar res d’ell. Afortunadament, ara ja no té importància. Era company … Continua llegint →