Gelosia

El ciberespai és un lloc perfecte per a poder tafanejar amb secretisme i impunitat. És tan fàcil, l’ocasió la tens a un clic, en la teva mà, que és difícil que en un moment o altre no caiguis en la temptació de ficar el nas en les vides i/o opinions d’altres. Jo sóc tafanera de mena. La curiositat va matar al gat, però també és gràcies a ella que la ciència avança, no ho oblidem.

Crec que ha estat això, la curiositat, el que m’ha empentat a revisar les empremtes digitals d’altres persones, no pas la gelosia. Sí, he mirat perfils de parelles d’exs o d’exs de parelles. Però mai no m’he deixat emportar per la gelosia. Si és cert que la gelosia està lligada a l’inseguretat, mai no m’hi he sentit prou. No mola gens que sempre l’altra sigui més prima, però és que és fàcil estar més prima que jo. En el fons, potser mantenir cert sobrepès és un favor que li faig a la humanitat. Imagineu com seria d’insuportable si a sobre estigués prima!!! Ha, ha, ha.

Seriosament, he estat molt pràctica en això. No obligo a ningú a estar amb mí. Si prefereix estar amb una altra, que hi estigui. Jo no vull engrunes. Vull algú convençut. Com jo.

I ja que et tinc aquí al davant, mentre escric això… t’ho he dit que t’estimo, amor?



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.