Res a dir

Acabo d’entrar en el repte d’escriure un post diari. Per a que un repte tingui gràcia, t’hi has d’enfrontar amb algú i resulta que ell… ja m’està guanyant!!! Així que aquí estic. Problema: de què parlo?

He revisat la darrera setmana en el meu cap tot tractant de trobar alguna anècdota simpàtica sobre la que explaiar-me, però ara mateix… no se m’acut res. He viscut la més anodina de les setmanes!!!

Cert és que va ser la Castanyada. Cert és que Halloween sembla anar guanyant adeptes any rere any. Cert és que a molta gent molesta que la tradició anglosaxona es vagi imposant sobre la més nostrada. Però no és el meu cas. Jo sóc partidària de celebrar quantes més coses millor. La vida ja és prou dura. No escatimem en festes, si us plau!

Tot i això, no vaig fer res destacat. Havia comprat llaminadures per si algun nen o nena trucava a la porta fent el “trick or treat”, però a l’escala de veïns actual això no sembla estilar-se. Vaig menjar panellets, això sí. I castanyes. Ai, no, castanyes finalment no.

Veieu? No tinc res sobre el que parlar. Val això com a post? Em passeu avui això i per a demà em preparo quelcom més interessant i divertit?

CastaWeen

L’he trobat per internet. Em sembla perfecte

Voldria afegir el consell d’un amic meu al respecte de tot plegat, que he vist que ha publicat al seu Facebook:

I per acabar amb el tema Halloween, si feu el ‘Trick or treat?’, no digueu ‘truco o trato’: Crit o confit, convida o crida, malifeta o piruleta, encanteri o tiberi, entremaliadura o llaminadura, por o bombó. En català correcte, es pot fer igual.

Gràcies, Marc Aureli!



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Res a dir

  1. miquel diu:

    Val, val. A la fi, no tothom pot tenir cada dia experiències extraordinàries com les que explico al meu blog 🙂
    He d’entendre que no vas fer panellets?

  2. egotista diu:

    Està clar! No tothom tenim la sort de que ens escrigui un desconegut per a parlar-nos de sexe 😀 M’he llegit el primer capítol, però em sembla que del llibre només m’identificaré amb el títol.
    No vaig fer panellets: la mestra és ma mare. Insuperables!

Els comentaris estan tancats.