Ahir vaig conèixer a un nedonet preciós, que té uns morritos molt simpàtics i uns pares encantats de la vida amb ell. La seva mami i jo hem viscut paral·lelament els nostres embarassos i ara se’m fa estrany veure que allò sobre el que hem parlat tant i tant ja està fóra i és tan bonic. Estic súpercontenta i, a la vegada, una mica així perquè mentre que ella, la meva amiga, ja està, a mi encara em queda viure tota la incertesa de les darreres setmanes i el naixement. Però ja queda menys…
Jo porto un parell de dies fent bondat i he aconseguit que la pressió ja no estigui tan alta, o sigui que molt bé. Es tracta d’aguantar els nens a dins tan com puguem per a que quan sortin no només no necessitin incubadora sino que ja sàpiguen la taula del 9 i ens demanin el cotxe per sortir de juerga…
Definitivament, el concert de l’Ismael Serrano em pilla amb la panxa massa grossa i no podré anar-hi. No és realista pensar que disfrutaré estant-me tanta estona asseguda en una butaca minúscula, així que he regalat les entrades a una amiga. Hi hauran més concerts i també em fa il·lusió haver pogut fer feliç a l’amiga… Annna, ens haurem de conèixer en una altra ocassió segons sembla!
[@more@]
oooh! que boniquet!
ànim, xiqueta, que això és el pròleg! els teus van a ser per a menjar-se’ls de bonics!
Sembla que t’han marcat un calendari com el d’advent… compte enrera… se m’ha acudit que podries fer un calendari semblan als d’advent d’aquí al dia que surtis de comptes, i hi podríes posar alguna sorpresa cada dia (per duplicat), i cada dia que passi, premi doble per a tu perque els nens tenen un dia més de maduresa, i les sorpreses del dia que neixin, els hi pots guardar per ells, per quan facin… 10 anys?
Tranquil.la prexxxiosaaaa! Hi ahurà més ocasions… Però busca tu també una altra ocasió de la teva vida per veure l’Ismael… perque allò va ser fantàstic… Ànims que ja falta moooolt poc ! Mua!