Ahir vaig formular la pregunta més repetida d’aquests dies: «Què? Com prova l’any?» i la persona no em va contestar el que tothom «Pse. Tirant». No, va fer mala cara. «M’han acomiadat». «T’ho esperaves?» «La veritat és que no». I em va saber d’allò més greu.
Jo enyoro els temps en que no patia tant pel dia a dia. En que sabia que cobraria en data i que segur tindria diners per a pagar totes les despeses que vinguéssin. I suposo que encara tinc sort: vaig tirant. El que no sé és fins quan…
Si us plau, crisi, abandona’ns…
Avui, a la meva feina, n’hi havia que ploraven. Tot plegat… Animets, ego.