Arxiu de la categoria: General

Repassant el Facebook em trobo amb que una ex-companya de feina ha començat un blog. Em sap greu anomenar-la així. La realitat és que quan treballàvem juntes la considerava una molt bona amiga. També és cert que just abans de … Continua llegint →

Una vegada, a la Prehistòria (és a dir, quan tres marrecs encara no havien fet irrupció a les nostres vides), ens van regalar un xoriço de Guijuelo. Tenia una pinta fabulosa, però aquell dia havíem quedat per sortir amb uns … Continua llegint →

L’any passat per aquestes dates feia repàs de l’any anterior i em mostrava optimista de cara a un 2012 que tothom pronosticava més dur que l’any previ. El meu optimisme de llavors s’ha esfumat. Encaro el 2013 amb por, molta … Continua llegint →

Ahir al vespre vaig quedar amb l’instal·lador per a que avui vingués a col·locar les màmpares de la dutxa i la banyera. No ens hem vist en cap moment però hem mantingut fins a tres converses telefòniques. En elles m’ha … Continua llegint →

Matí enganyosament tranquil a la feina. El meu cervell encara degustant els turrons de Nadal i fent pifiada rere pifiada; així que – stop. Fem una pausa. Resetejem. Nadal superat. Quina pena. A mi m’agraden aquests dies en que es … Continua llegint →

Sòrdid: que és deshonest o escandalós. Sinònims: indecent, immoral. Alguns aspectes de la meva vida podrien definir-se com a indecents i immorals. He deixat que la sordidesa abandoni el lloc segur i privat que és el meu pensament, el mateix … Continua llegint →

Mudances. El meu entorn casolà més immediat ha patit una modificació important en les darreres setmanes. La meva casa és una altra. I l’estressant experiència de canviar de domicili amb tres criatures m’ha demostrat que estem molt menys «apegats» a … Continua llegint →

Una de les vegades que vaig estar als EUA va coincidir amb jornada d’eleccions. Va ser quan en Clinton va ser escollit per al seu segon mandat. Ja  a l’avió vaig poder tenir un tast d’ambient pre-electoral. Al seient del … Continua llegint →

Com ja he comentat en alguna altra ocassió per aquí, l’Enid Blyton era la meva escriptora favorita quan era petita. Jo era súperfan de les aventures dels Cinc, que tenien fins i tot una cançó de Parchís per a ells … Continua llegint →

El nostre periple caravanès annual ens ha traslladat enguany fins a les Gorges del Verdon. La casualitat ens ha portat fins a aquest impressionant paratge, l’existència del qual desconeixíem. El riu Verdon, a l’Alta Provença, discorre pel canyó més gran … Continua llegint →