Si vas a la jungla…

… després no et queixis dels tigres i lleons. D’aquesta frase ens rèiem dècades enrere, quan la jungla era un lloc que no semblava que jo hagués de trepitjar mai. La vida és tan increïble que et posa en els llocs més insospitats. Ara sóc jo qui està a la jungla.

I què puc dir-ne? Doncs que potser vaig aprendre bé, llavors, la lliçó, quan només era quelcom teòric, perquè no em queixo de l’existència d’animals salvatges. Els esperava. És cert que el primer que se’t tira al damunt et sorpren una mica, però després t’hi acostumes… I jo no sóc pas una presa fàcil. En absolut. La realitat és que jo sóc també un depredador. Jo contribueixo a que la jungla no sigui un emplaçament pacífic…

Però, a vegades, també em cansa voltar d’un costat a un altre en solitari, com un tigre…

tigre

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.