Beyond expectations…

Com he dit en altres ocasions, no hi ha millor manera d’esbrinar quin és el meu estat anímic que revisar les meves entrades al blog. Si porto temps sense escriure, lluny de significar que estic penant pels racons, vol dir que em sento cofoia i feliç i que estic tan ocupada gaudint dels bons moments que la vida em proporciona que sóc incapaç de trobar ni que siguin cinc minuts per a deixar-ne constància aquí.

Però hi ha moments de repós en els que m’obligo – com aquest -, perquè el dia de demà potser em sabrà greu que certes coses no haguéssin quedat enregistrades i trobaré injust que l’impacte que certes persones tenen (o hauran tingut) a la meva vida no hagi quedat reflectit de cap manera.

I aquí és quan entres tu i la felicitat que em proporciones. No ens calen grans gestos. Hem sabut fer que les estones qüotidianes esdevinguin moments especials, que quan ens acabem de separar, ja tinguem ganes de tornar a estar junts… I, a més, has omplert els meus dies de records preciosos.

Només puc agraïr-te la teva valentia, que hagis volgut apostar, que no tinguis por al que pugui passar; que vulguis viure a tope l’avui. I l’avui ets tu, amor meu!

Je t’aime… T’ho dic en francès. Si vols pots fer veure que no m’has entès.

YouTube Preview Image



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.