El déu de les petites coses

Vaig llegir aquest llibre, d’Arundhati Roy, fa molt de temps. Tant, que no recordo pràcticament res del mateix i només conservo la sensació de que em va agradar molt. He anat a la Wikipedia i n’he llegit el resum: res! Ni tan sols els noms dels personatges em resulten familiars.

Però el seu títol m’ha vingut al cap a conseqüència de la conversa que vam mantenir ahir. Al moment en el que vas verbalitzar com tots dos som amants dels petits detalls. De les petites coses que esdevenen finalment tan importants per a definir-nos com a persones.

M’has explicat el teu senzill (i, per tant, tan gran) homenatge a l’amic que va dessaparèixer. No et vaig dir que cada vegada que em poso màscara de pestanyes penso en una persona i que no sé si serveix com a homenatge, però associo el maquillatge a l’amor que li vaig tenir i li tinc (no es deixa d’estimar a una persona pel fet de que no hi sigui, oi?). Què serà el que et recordi a mí el dia que falti? Quin petit gest associaràs a la meva persona? M’hauré guanyat que existeixi aquest petit gest a la teva vida?

Adoro aquestes estonetes que esgarrapem a la meva atapeïda agenda. Moments en els que aprofitem per a despullar-nos emocionalment, per a conéixer-nos una miqueta més. Per a compartir sensacions, pensaments, idees…, que potser no compartirem amb ningú més.

Quin gran dia aquell en el que ens vam creuar i ni tu ni jo ens vam deixar passar!
I recorda que quan jo et digui GAT, sempre podràs dir GOS. T’estimo!

godsmall



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.