Esto…

No és la primera vegada que ens separem… Ni tan sols dels cops que passarem més dies sense veure’ns… Estem igualment en contacte constant gràcies a les noves tecnologies. I, no obstant, saber-te lluny em fa trobar-te a faltar com mai. Potser és que estic impregnada d’aquella malenconia que en Miquel Martí i Pol descriu com a blanca i molt íntima, pròpia d’aquestes dates.

El fet és que imagino que torno a estar envoltada dels teus braços i que em sento segura i feliç. Amarada de la teva olor, les teves carícies i els teus petons.

Compto els dies, les hores, els minuts, els segons…

missyou



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.