Valors

El valor d’una cosa és el conjunt de qualitats que la fan estimable. La definició no és meva, sino cortesia de la Wikipedia. Explica, a més, que en ètica s’entenen com un imperatiu d’acció, que obliguen a la persona a comportar-se d’una manera o una altra segons aquests. Els valors són el nucli de la moral. Cada persona en té uns, com els té cada cultura.

Tot i que sovint partim de la base de que hi ha uns valors que són universalment bons: l’amor, l’honestedat, la responsabilitat, la justícia, la llibertat…; a la carrera ens ensenyaven que no hi ha uns de més bons que d’altres, que no existeix allò que alegrement sentenciem quan la realitat social que ens envolta ens desagrada: “Hi ha una crisi de valors”. El que hi ha una substitució d’uns valors per uns altres, que podem compartir, o no.

Personalment tampoc estic d’acord amb això de que siguin un imperatiu d’acció. Estic convençuda de que molta gent, per raons de tota índole, actúa sovint en contra dels seus propis valors. I és aquí quan apareix aquella altra frase sentenciadora: “És bo tenir valors”. Que no vol dir que a algú li faltin, sino que seria desitjable que cadascun de nosaltres fossim fidels als propis.

És molt complicat, des de la pròpia moral, creure que els valors propis no són els millors. Per començar, si penséssim diferent, els canviariem, no? Però encara pitjor és creure que la gent que t’envolta comparteix els teus mateixos valors per, de sobte, un dia, adonar-te’n de que no és així. És batacada, us ho prometo.

Però la realitat és que el principal inculcador de valors és la família i, si aquesta falla, segons la nostra particular visió del món, què es pot esperar dels seus fills? Quan la gent anteposa l’egoisme, la seva comoditat, la seva covardia…, no és estrany que els seus fills responguin de la mateixa manera. Han estat educats així.

Educar fills i filles és un exercici molt complicat. A alguns se’ns gira més feina de l’habitual quan tens que lluitar contra maneres d’actuar que d’altres assumeixen com normals mentre tu les trobes directament menyspreables. Fa especial pena pensar que havia existit algú a l’altra banda que hagués opinat igual. Que ningú sigui capaç de rescatar el seu ideari… És així com funciona? Si mors abans, es perd el teu llegat?

No sé si ens en sortirem. No sé si aconseguirem tampoc que siguin feliços en el camí… És quelcom que m’angoixa, malgrat intenti dissimular-ho la major part del temps.

valors



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.